Ysólo quedan 5...

Ara ja sap que el temps no es detindrà. I no pretén que ho faci. És només que li agradaria gastar-lo amb tu, mossegar el temps amb tu, destrossar el temps amb tu. Enganyar-lo perquè li regali una hora més de la teva companyia. I que no t’en vagis. Perquè alguna cosa li diu que estàs, a 136 km, o que no estàs, aquí, ara. Tic-tac...adéu, adéu. El dimoni s'amaga en els seus rellotges. No pot gastar el temps dormint quan et té al costat o quan sap que podries ser-hi i q del seu llit al teu no hi han més que 4carrers. Tic-tac i sap que existeixes en algun lloc x ella. Només per ella. I què importarà demà, el temps i tot lo demés si l'única cosa que vol és que li escriguis cançons x poder escoltar-les la resta del seu temps. Tic-tac... al seu temps compartit... adéu, adéu! Però fins divendres ;)