Diuen que costa entendre'm. Que és difícil de vegades estar al meu costat. Que se'm perd per moments i no saben per on començar a buscar-me... I ho sé. Sé tot això, i sóc tt això. I +. Sóc mlt+ del q intueixen i molt menys dl q saben. Però suposo q no puc explicar-ho...
El que no saps potser és q els moments enq m'allunyo d les teves mans, m’ofego en el buit d’aquesta habitació. No saps que els meus silencis són la veu amb la q les meves pors et criden i q els petons que de vegades no entens són les llàgrimes que no vesso. Només són disfresses de la meva fragilitat, xrò tu no ho saps,no ho has de saber. I jo...suposo qjo no puc explicar-t'ho.
De vegades, quan em desfaig deles teves abraçades, no pots saber q només estic tractant de recuperar l'equilibri. Ino vull que sàpigues que podria trobar cadascuna de les teves pigues amb els ulls tancats, i que els teus llavis sobre el meu coll em tornen boja.
No sé explicar-te com sóc ni de què estic feta. No puc parlar-te de les meves absències, dels meus tremolors, dels meus dubtes, dels meus buits, de les meves ombres...Perq.. què pensaries llavors? què sentiries si sabessis, si descobrissis un dia, q sóc capaç d'estimar-te?