m'agrada el seu coll
llis
suau
com l’escuma q es queda per sobre del cafè
i s'enganxa apoc a poc al llavi
I la seva olor ultravioleta,
àcida però dolça
característica
i diferent en funció d la distància a la qs troba dmi.
Q es talla el cabell una mica de cada cantó
que ve viu
i amb un somriure
o quan agafa el cotxe
(que sempre es mira en algun mirall
regirant-se els pensaments amb la mà)
m’agrada cada centimetre d'un cos q no tinc pressa per recórrer, cadascuna de les mirades q solucionen més d’una preocupació,, gràcies per seguir al meu costat gordi
