Amb tu i amb mi

M'agrada el fred les nits d'hivern i les seves carícies afilades. Perquè així, sento les teves en la meva pell encara més delicades.
M'agrada el cruixir i el mal qm fan els peus si sé q alhora d'anar a dormir et tindré al meu costat. Perquè així, recordo q les teves paraules a cau d’orella m’allunyen d tot dolor.
L'hivern sempre ha sigut més callat. El seu silenci sempre ha sigut més profund q a l'estiu.
M'agrada el silenci d'aquestes nits, silenci amagat en la foscor del fred, en les seves gelades.
I m'agrada quan trenques de matinada el silenci de l'habitació. Aquest silenci que de vegades porta un eco de soletat. Encara q jo et digui que no m'agrada. Encara q no em creguis quan ho dic.
M'agrada escoltar el murmur de la teva veu, m'agraden les carícies q produeix la teva respiració en el meu coll, m'agrada sentir les teves mans cremant sobre la meva pell, desafiant l'hivern; quan els teus llavis, tallats, tremolen i no és de fred...
M'agraden les paraules que et dicta el teu desig, que em diguis que estar amb mi és com un somni i que quan somies, somies amb mi. Mentre els teus llavis fugen del fred acurrucant-se en el meu cos i el meu ventre es contrau, brusca i a poc a poc. I no és de fred.
L'hivern es fon a aquest costat del món, del llit. Amb tu i amb mi.

Encara sort q no em creus quan et dic que no m'agrada.,,