Superhéroe del dia

Em deixo rescatar (de la rutina, dels meus llençols, del singlot) i no penso dubtar. M'amagaré a sota del llençol i escoltaré com sona la meva veu a través del teu ventre, i contaré els divendres q ens queden fins acabar de contar... Adormiré la consciència i recolzada en els teus genolls veuré girar el món, com si no anés amb mi. Acariciam... amb tendresa, lent i de vegades ràpid, i de vegades continua i d'altres pausadament.
Em dius: voles? i jo: clar, tot i q si em dones la mà les vistes són millors ;)